1. |
Cançó d'Hamelín
04:00
|
|||
No sé què collons
té aquesta cançó,
que sempre que l’escolto
el meu cos es torna boig,
el meu cos es mou tot sol.
Seran els acords?
Serà el compàs?
Serà la melodia?
El que em fa moure el cap,
moure el cap de dalt a baix.
No importa demà,
perquè avui ballarem tota la nit,
i quan ens vingui a veure el sol
sonarà aquesta cançó,
cançó d’Hamelín.
Plens de suor,
totalment fets pols,
deshidrats i amb gana.
Si la tornen a posar
la tornarem a ballar.
I de sobte és com si tot
fos més clar, però tot és fosc.
No importa demà, perquè avui ballarem tota la nit...
|
||||
2. |
Gent normal
03:05
|
|||
Serem, serem molt grans.
Serem, serem gegants.
Serem, serem importants.
Serem el millor que hi ha.
Però la llet se'ns va caure del cap,
i ara som i serem gent normal.
Som gent normal.
Viurem, viurem allà dalt.
S'ha acabat formar part
dels fonaments de la societat.
Avui podrem despuntar.
Però la llet se'ns va caure del cap,
i ara som i serem gent normal.
Perquè la llet se'ns va caure del cap
i ens haurem de conformar.
Què hi farem si en realitat
som gent normal.
Gota a gota es perd la nostra il·lusió
i, amb el teló de fons,
pensem que a dalt s'estava millor.
Ide sobte... cau el teló.
Perquè la llet se'ns va caure del cap....
|
||||
3. |
Ametlles i torrons
04:24
|
|||
Avui comença el Nadal i sóc feliç,
perquè he menjat com un senyor, ben acollit.
Tothom està com exaltat. No sé perquè no puc esborrar
aquest somriure que em fa semblar un mica idiota
i, potser per això, tothom es gira, em mira i riu.
Però, què feu? No em pegueu!
No sé a qui busqueu, però tingueu clar que no he estat jo,
que he tingut la mala sort d’estar aquí plantat, mirant.
I agafen uns pals, no bastava amb les mans,
i em tornen a pegar, ara més fort, i tots cridant.
Fins i tot m’ha semblat que hi havia alguns cantant.
I, de sobte, marxen, però llavors vénen uns més grans.
Em comencen a tapar amb una manta i no veig res.
No sé què volen de mi, però fan cua al meu costat,
riuen com dissimulant. Ai mare! No, això ja no.
Han tornat els més petits, porten uns pals més grans,
i tornem a començar. Ja no puc més, mateu-me si us plau.
Quan penso que és el final
em treuen la manta, em quedo nu, i tothom riu.
Avui, que començava el Nadal,
he estat fustigat, despullat i denigrat.
|
||||
4. |
Formigues i cigales
04:02
|
|||
Tota la vida
pensant que hem estat formigues,
estalviant per quan arribi l’hivern.
I al primer cop de fred,
em dius que no aguantarem.
Que la sortida és sacrificar les vides
que abans d’ahir van collir raïm.
I el segon, el segon mes,
ja tens clar de qui ens desfarem.
Si tan sols hagués pogut cantar durant l’estiu.
Ara ens dieu que no hi ha res, que s’ha acabat l’aigua del riu.
Però, arribar fins aquí, ens ha servit per descobrir
que hem estat formigues comandades per cigales
Que la ferida ja està feta i no s’oblida.
Campi qui pugui, ha arribat l’hora de plegar.
I el tercer, el tercer mes,
les cigales marxaran a un altre formiguer, a fer el mateix.
Si tan sols hagués pogut cantar durant l’estiu...
|
||||
5. |
Rínxols d'or
03:00
|
|||
Un amic d’un amic, que no sóc jo,
va formar part d’un grup de rock,
fins que un bon dia, com als escacs,
la resta el van enrocar.
Aquest amic d’un amic, que no sóc jo,
va deixar al local les cançons
i va marxar a donar un passeig al bosc.
Igual que als óssos de Rínxols d’or,
li van entrar a casa fins al fons.
Ni sopa, ni cadira, ni llit.
Ni grup, ni disc, ni amics.
Però al bosc es va trobar
uns nous amics amb qui jugar.
La Caputxeta i el Patufet,
un llop amb gana i els tres porquets.
Escolteu amics, escolteu - va dir -,
tot i que no hi ha dret,
és millor no fer res que ser el dolent.
Que cadascú té la seva història,
i tothom ha viscut una guerra o dos.
I potser més d’una vegada hem estat
víctimes de la noia del cabell daurat.
Igual que als óssos de Rínxols d’or...
|
||||
6. |
Engrunes
03:35
|
|||
Agafa aire i posa’t dret, obre la porta del despatx.
Tens cinc minuts? Hem de parlar d’una possibilitat.
Sempre he volgut aprendre anglès,
veure món, conèixer gent.
Tot i que, això, no els hi diré.
Si tot va bé, m’hi quedaré.
Engrunes de pa, donat el cas
que pugui tornar.
Sis de la tarda en un cafè, una altre vegada em quedaré
fins tard a treballar, a treballar-me la Sònia de comptabilitat.
Si les coses ens funcionen, potser em plantejaré
deixar a l’Olga i els dos nens.
Tot i que, això, no els hi diré.
Amb les dues un temps, conviuré.
Engrunes de pa, donat el cas
que pugui tornar.
Però, ni a l’un ni a l’altre, els va funcionar.
A un li va prendre el lloc un becari,
i a l’altre les dues dones el van ben plantar.
I és que, malgrat el temps i totes les mentides,
sempre hi ha un ocell al voltant de la vida,
que se’ns menjarà les engrunes de pa i,
donat el cas, no podrem tornar.
|
||||
7. |
Contes impopulars
05:28
|
|||
"Hi havia una vegada, en un país no molt llunyà"
Dins del bosc,
seguint un rastre d'engrunes de pa,
un tronc fa camí cap a la ciutat,
convidat especial, convidat, de Nadal.
La formiga li tracta d'explicar
que en les cigales no hi pots confiar.
Que, desgraciadament, entre els humans,
hi ha més cigales que en el bosc més gran.
El terra mullat,
ple de llet i somnis que s'han ofegat,
mostren el reflexe d'uns cabells daurats,
que s'han menjat la sopa de tot el veïnat.
Tothom està ocupat movent el cap.
No s'hi pot fer res, ha funcionat.
Han segrestat la societat,
amb pa i circ ningú protestarà.
"En un país no molt llunyà: contes impopulars"
|
Streaming and Download help
If you like Joan Petit, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp