We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Contes impopulars

by Joan Petit

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5.99 EUR  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Gaudeix d'aquesta fantàstica edició limitada en digipack que inclou un llibreto de 12 pagines i codis de descàrrega digital.

    Includes unlimited streaming of Contes impopulars via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 2 days
    edition of 200 
    Purchasable with gift card

      €5.99 EUR or more 

     

1.
No sé què collons té aquesta cançó, que sempre que l’escolto el meu cos es torna boig, el meu cos es mou tot sol. Seran els acords? Serà el compàs? Serà la melodia? El que em fa moure el cap, moure el cap de dalt a baix. No importa demà, perquè avui ballarem tota la nit, i quan ens vingui a veure el sol sonarà aquesta cançó, cançó d’Hamelín. Plens de suor, totalment fets pols, deshidrats i amb gana. Si la tornen a posar la tornarem a ballar. I de sobte és com si tot fos més clar, però tot és fosc. No importa demà, perquè avui ballarem tota la nit...
2.
Gent normal 03:05
Serem, serem molt grans. Serem, serem gegants. Serem, serem importants. Serem el millor que hi ha. Però la llet se'ns va caure del cap, i ara som i serem gent normal. Som gent normal. Viurem, viurem allà dalt. S'ha acabat formar part dels fonaments de la societat. Avui podrem despuntar. Però la llet se'ns va caure del cap, i ara som i serem gent normal. Perquè la llet se'ns va caure del cap i ens haurem de conformar. Què hi farem si en realitat som gent normal. Gota a gota es perd la nostra il·lusió i, amb el teló de fons, pensem que a dalt s'estava millor. Ide sobte... cau el teló. Perquè la llet se'ns va caure del cap....
3.
Avui comença el Nadal i sóc feliç, perquè he menjat com un senyor, ben acollit. Tothom està com exaltat. No sé perquè no puc esborrar aquest somriure que em fa semblar un mica idiota i, potser per això, tothom es gira, em mira i riu. Però, què feu? No em pegueu! No sé a qui busqueu, però tingueu clar que no he estat jo, que he tingut la mala sort d’estar aquí plantat, mirant. I agafen uns pals, no bastava amb les mans, i em tornen a pegar, ara més fort, i tots cridant. Fins i tot m’ha semblat que hi havia alguns cantant. I, de sobte, marxen, però llavors vénen uns més grans. Em comencen a tapar amb una manta i no veig res. No sé què volen de mi, però fan cua al meu costat, riuen com dissimulant. Ai mare! No, això ja no. Han tornat els més petits, porten uns pals més grans, i tornem a començar. Ja no puc més, mateu-me si us plau. Quan penso que és el final em treuen la manta, em quedo nu, i tothom riu. Avui, que començava el Nadal, he estat fustigat, despullat i denigrat.
4.
Tota la vida pensant que hem estat formigues, estalviant per quan arribi l’hivern. I al primer cop de fred, em dius que no aguantarem. Que la sortida és sacrificar les vides que abans d’ahir van collir raïm. I el segon, el segon mes, ja tens clar de qui ens desfarem. Si tan sols hagués pogut cantar durant l’estiu. Ara ens dieu que no hi ha res, que s’ha acabat l’aigua del riu. Però, arribar fins aquí, ens ha servit per descobrir que hem estat formigues comandades per cigales Que la ferida ja està feta i no s’oblida. Campi qui pugui, ha arribat l’hora de plegar. I el tercer, el tercer mes, les cigales marxaran a un altre formiguer, a fer el mateix. Si tan sols hagués pogut cantar durant l’estiu...
5.
Un amic d’un amic, que no sóc jo, va formar part d’un grup de rock, fins que un bon dia, com als escacs, la resta el van enrocar. Aquest amic d’un amic, que no sóc jo, va deixar al local les cançons i va marxar a donar un passeig al bosc. Igual que als óssos de Rínxols d’or, li van entrar a casa fins al fons. Ni sopa, ni cadira, ni llit. Ni grup, ni disc, ni amics. Però al bosc es va trobar uns nous amics amb qui jugar. La Caputxeta i el Patufet, un llop amb gana i els tres porquets. Escolteu amics, escolteu - va dir -, tot i que no hi ha dret, és millor no fer res que ser el dolent. Que cadascú té la seva història, i tothom ha viscut una guerra o dos. I potser més d’una vegada hem estat víctimes de la noia del cabell daurat. Igual que als óssos de Rínxols d’or...
6.
Engrunes 03:35
Agafa aire i posa’t dret, obre la porta del despatx. Tens cinc minuts? Hem de parlar d’una possibilitat. Sempre he volgut aprendre anglès, veure món, conèixer gent. Tot i que, això, no els hi diré. Si tot va bé, m’hi quedaré. Engrunes de pa, donat el cas que pugui tornar. Sis de la tarda en un cafè, una altre vegada em quedaré fins tard a treballar, a treballar-me la Sònia de comptabilitat. Si les coses ens funcionen, potser em plantejaré deixar a l’Olga i els dos nens. Tot i que, això, no els hi diré. Amb les dues un temps, conviuré. Engrunes de pa, donat el cas que pugui tornar. Però, ni a l’un ni a l’altre, els va funcionar. A un li va prendre el lloc un becari, i a l’altre les dues dones el van ben plantar. I és que, malgrat el temps i totes les mentides, sempre hi ha un ocell al voltant de la vida, que se’ns menjarà les engrunes de pa i, donat el cas, no podrem tornar.
7.
"Hi havia una vegada, en un país no molt llunyà" Dins del bosc, seguint un rastre d'engrunes de pa, un tronc fa camí cap a la ciutat, convidat especial, convidat, de Nadal. La formiga li tracta d'explicar que en les cigales no hi pots confiar. Que, desgraciadament, entre els humans, hi ha més cigales que en el bosc més gran. El terra mullat, ple de llet i somnis que s'han ofegat, mostren el reflexe d'uns cabells daurats, que s'han menjat la sopa de tot el veïnat. Tothom està ocupat movent el cap. No s'hi pot fer res, ha funcionat. Han segrestat la societat, amb pa i circ ningú protestarà. "En un país no molt llunyà: contes impopulars"

credits

released October 1, 2017

TONI PINEL
Veu, Guitarra acústica, arranjaments i ukelele.


SERGI GONZÁLEZ
Guitarres elèctriques, coros i guitarra acústica a Contes impopulars.

MANEL ROVIRA
Baix i coros.

AGRAÏMENTS TONI
A Cris Gambín, Gerard Pinel i Arnau Pinel per suportar al pesat del papa.
A Sergi Flores per la fantàstica jornada de gravació de veus.
A Tomás Pinel pel seu suport i consell.

AGRAÏMENTS SERGI
Gràcies a la meva benvolguda Lola, amiga i parella, que a les nits
m’escoltava des de lluny com passaven les hores agafat a les cordes.
I com no, a la meva mare i el meu Capitano, espero que
puguis gaudir d’aquestes cançons allà on t’hi trobis.

AGRAÏMENTS MANEL
A Núria Quintana, per tot i més. I als meus estimats fillets Èric i Oleguer.

GRAVACIÓ I PRODUCCIÓ
Gravació d'acústiques, ukelele, arranjaments i producció: Toni Pinel.
Gravació veu: Sergi Flores. Gravació baixos: Manel Rovira.
Gravació guitarres elèctriques: Sergi González.

ART
Il·lustracions: Mar Palma.
Fotografies: Cris Gambín.
Disseny: Toni Pinel.

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

Joan Petit Barcelona, Spain

contact / help

Contact Joan Petit

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Joan Petit, you may also like: